DES DE VILNIUS

Ahir vaig arribar a Vilnius, la capital de Lituània, una de les tres repúbliques bàltiques, que fa 20 anys van recuperar la seva llibertat i que en fa 6 que comparteixen el sommi europeu. Va d’aniversaris, ja que el diumenge era a París, on va coincidir que era el 60 aniversari de la Declaració Schuman que va donar inici al procés d’integració europea precisament des de la capital del Sena.

Vilnius

Menys de 24 hores no donen per conèixer un país, i ni tant sols la capital. Però ahir, en un debat amb el primer president de la república lituana després de la independència, Vitautas Landsbergis i l’actual primer ministre Andrius Kubilius vàrem parlar de passat i de futur.

Encara parlen de llibertat vint anys després. El record d’aquelles dates el tenen molt viu. Però tenen molt clar que el seu futur passa per mirar cap a Europa. El pas que van fer fa sis anys amb la incorporació a la Unió Europea va ser cabdal per la seva modernització econòmica i la seva estabilitat institucional.

S’ha dit que l’ampliació als països de l’Europa de l’est era un deute històric que no podíem defugir. No es podia deixar fòra de les institucions europees a uns països que recuperaven la llibertat i la democràcia després de 40 anys de dominació soviètica i tirania comunista. Però vist en perspectiva, Europa no va fer bé la feina. La incorporació de deu nous països (avui ja dotze) sense les modificacions institucionals ens va portar a una paràlisi, que fins ara, i veurem si la crisi econòmica ens deixa, no comencem a modificar.

El seu gran repte actual és l’entrada a la moneda única. Ens ho deia la ministra de finances. Potser creuen que no tenen sortida sinó estan a la zona euro. Però, els que ja hi som, hem de tenir clar que ho modifiquem les regles del joc, o la zona euro i la mateixa moneda estarà tocada de mort.

D’aquí una hora cap a Estònia. A veure com ho tenen allà.