Celebrem que finalment Txèquia ha subscrit el Tractat de Lisboa

D’aquesta manera s’ha superat l’últim escull per la ratificació del tractat, que serà molt important pel futur dels europeus i entrarà en vigor el mes de gener. El president txec Vaclav Klaus el va firmar ahir al migdia.

Amb l’aplicació del nou tractat, Espanya tindrà quatre diputats més, entre ells jo mateix, satisfet de poder contribuir a defensar els interessos de Catalunya i dels catalans a Europa.

Tindré l’honor i la responsabilitat de ser el diputat d’Unió al Parlament Europeu.

Cuba: Rebutgem la condemna contra Agustín Fernández, un dels promotors del Proyecto Varela

El promotor del Proyecto Varela, Agustín Fernández, va ser acusat de provocar lesions quan es va defensar de l’atac d’una persona que va assaltar casa seva, segurament per provocar-lo. La condemna de dos anys és excessiva i demostra la seva motivació política. Agustín Fernández va ser conduit a la comissaria i condemnat sense defensa jurídica. Un tribunal d’apel•lació va ratificar la condemna en un procés que no ha tingut cap garantia legal.

Durant el procés, el promotor del Proyecto Varela, va ser amenaçat per formar part del Movimiento Cristiano Liberación que lidera Oswaldo Payá.

Des d’aquestes línies, i com a Secretari de Relacions Internacionals d’Unió, manifesto el meu rebuig a la posició de les autoritats cubanes, que malgrat alliberar uns presos per satisfer una visita diplomàtica, n’empresona d’altres. Allibera dos presos polítics i un empresari espanyol en una visita que no tenia sentit polític, i quan ja ha agafat l’avió en condemna un altre.

Reclamo l’alliberament de tots els presos polítics i de consciència que hi ha a Cuba, més de 300, entre ells encara molts dels 75 de l’anomenada Primavera de Praga.

Unió critica la posició del govern espanyol sobre Cuba, per fer diplomàcia amb criteris ideològics i no polítics. Considerem que un cop més, Espanya s’ha deixat meravellar pel govern cubà, li ha promès canviar la posició comuna europea en la presidència espanyola de la UE i, en canvi, no ha aconseguit cap millora en la defensa dels drets humans i en promoció d’una reforma democràtica a l’illa.

Confio que si els dos presos alliberats tornen a Espanya -com va passar fa un any amb d’altres alliberats-, se’ls doni el tractament de refugiat polític.

De Merkel i Alemanya.

He esperat uns dies per comentar la victòria de la CDU de la cancellera Merkel a Alemanya. Volia conèixer més en detall el repartiment d’escons, complicat de saber en primera instància pel seu sistema electoral de doble vot.

Cal dir que és un sistema que m’agrada molt. El Bundestag, el parlament federal, té en principi 598 diputats. La meitat d’aquests s’elegeixen en el primer vot (Erststimmen) pel sistema majoritari en 294 circunscripcions uninominals. La resta de diputats, s’escullen en el segon vot (Zweitstimmen), que és un vot a llista de partit. Pots votar un candidat d’un partit en el primer vot i a la llista d’un altre partit en el segon.

Per poder tenir representació, s’ha de tenir un mínim del 5% o tres mandats directes. A partir d’aqui hi ha un complex sistema d’atribució d’escons. El segon vot marca el percentatge de cada partit i determina els diputats totals que tindrà cada formació. La distribució dels escons es fa segons el percentatge que els partits treuen a cada Länder. Pot donar-se el cas que els partits guanyin més circunscripcions o mandats directes que diputats els tocaria. Són els anomenats “mandats addicionals” pel que el nombre total de diputats del Bundestag varia cada elecció, incrementant-se el seu nombre. Aquest cop, fins a 622.

Vaig estar tres dies a Berlin. Vaig tenir l’oportunitat de seguir la campanya, tant el míting final de la CDU, com veure el del SPD (per cert, amb molt poca gent per ser el míting final i a Berlin). El diumenge vàrem visitar un col·legi electoral. Els membres de la Mesa Electoral són funcionaris voluntaris, tot i que reben una dieta, i no hi havia ni rastre d’interventors dels partits. De fet molt poca gent al col·legi. Cap punt de comparació en les eleccions d’aquí.

És de destacar la maduressa democràtica de la població alemanya. Menys propaganda electoral que aquí, però amb una participació del 70%, que consideren baixa!!! Fa quatre anys va ser del 77%, però normalment arriba cap als 80% alt.

El resultat electoral permetrà a la cancellera Angela Merkel governar amb el FDP lliberal. La coalició CDU-CSU-FDP tindrà una majoria de 332 diputats sobre 622. Era la coalició que preferia ella i els votants així li han fet confiança. Tindrem temps en els propers dies de veure les seves prioritats i de poder-les comentar.

Un darrer comentari. El diumenge també hi van haver eleccions a Portugal. El Partit Socialista va perdre la majoria absoluta i va tenir una important devallada. Com la del SPD alemany. Però algun diari català (El Periódico) remarcava: “Portugal dóna una altra oportunitat a Sócrates” (perdent 24 diputats) i en canvi “Merkel segueix amb un resultat mediocre”. Se’ls veu el llautó. És clar, però, que el socialisme està perdent pistonada a tota Europa. Només els queda Espanya. Confiem que aviat podem dir que una coalició democristiana-lliberal, com a Alemanya, també treu el tripartit de Catalunya.

Durao Barroso reelegit president de la Comissió Europea

El gran nom de la política europea aquesta setmana ha estat el de José Manuel Durao Barroso. El curs polític europeu, s’ha estrenat amb un nou Parlament Europeu que ha procedit a la reelecció del polític portugués, membre del PPE, com a president de la Comissió Europea.

Duran i Lleida amb Durao Barroso

Hi havia diverses opinions sobre si la elecció del nou president de la Comissió s’havia de fer en aquests moments, que amb l’aplicació del Tractat de Niça actualment en vigor, ha de ser per majoria simple, o bé esperar la ratificació i entrada en vigor del Tractat de Lisboa, en que seria necessària la majoria absoluta. El cas és que Durao Barroso ha convençut a la majoria de diputats per donar-li suport, pel que el debat a quedat tancat. No s’esperava a l’inici de les negociacions que aconseguís la majoria absoluta, però ha estat així. Tenia el suport de tots els governs de la UE, fins i tot els socialistes, que no van voler presentar candidat alternatiu.

La seva elecció també dóna un missatge de fortalesa política de la Unió, de no haver-hi desgovern, quinze dies abans del decisiu i important referèndum a Irlanda per la ratificació del Tractat de Lisboa.

En Durao Barroso potser no és un líder carismàtic, però és un bon gestor. I és el que es demana al president de la Comissió Europea. Bon gestor, i que defensi ‘interès comú europeu enfront dels Estats. I això ho ha fet. Amb aquesta elecció encara una presidència que no serà fàcil per la importància dels problemes en que es trobarà (crisi econòmica, polítiques sobre el canvi climàtic, una política energètica europea o la implantació de Lisboa entre d’altres), però ha demostrat que la falta de carisma polític l’ha suplit perfectament en la negociació amb els grups parlamentaris que li han donat un suport majoritari.

I cal destacar una cosa: els diputats socialistes espanyols, van votar a favor. Els diputats del PSC s’hi van abstenir. Molt estrany!!! Resulta que la unitat de grup no funciona a Brussel·les però si a Madrid. A veure si són capaços de també trencar la disciplina de vot al Congrés dels Diputats per defensar els interessos de Catalunya?

Democràcia i “Repúblicas bananeras”.

(versión en castellano al final del texto en catalán)

Diuen que Hondures donà el significat a “república bananera” ja fa uns anys. Si això és així, torna ha agafar plena actualitat. Ens trobem davant del que diríem una situació de “república bananera”.

La comunitat internacional es va afanyar a donar suport al president destituit per un cop militar. Havia de ser així. Peró cal que signifiquem també, què era, o encara és, un president que no va voler acatar les diferents sentències dels tribunals i institucions del seu país respecte a la legalitat d’una consulta que ell volia fer per perpetuar-se en el poder.

Podem apelar al respecte democràtic per defensar algú que no vol respectar les regles democràtiques? la situació d’Hondures m’ha recordat, en certa manera, el que va passar a Argèlia fa uns anys amb la victòria dels islamistes del FIS.

Sóc un demòcrata convençut. I no puc estar d’acord amb un cop militar. Però em costa molt veure, com per la defensa dels valors democràtics, haguem de donar suport a una persona que es volia saltar aquests principis.

Només cal veure el suport que està rebent el president Zelaya: Castro, Chávez, Correa, Ortega… AUTÈNTICS DEMÒCRATES!!! Llatinoamèrica gaudeix d’un dels periodes més llargs de governs democràtics. Avui en dia, només Cuba no té un govern democràticament elegit. Però ens trobem amb governs legitimats per les urnes que han realitzat modificacions dels seu sistema legal i institucional per deixar de ser democràtics. Els sistemes populistes de Veneçuela, Equador o Bolivia NO SÓN DEMOCRÀTICS.

Alguns dels actuals presidents clamen contra un cop d’Estat quan ells n’han realitzat o n’han donat suport. I l’Organització d’Estats Americans (OEA) s’ha afanyat a criticar la situació hondurenya, però no ha fet res els darrers anys per analitzar si la situació de Veneçuela o Equador entre d’altres vulnera la seva carta fundacional. Si es respecten les llibertats individuals o col.lectives, si hi ha llibertat de premsa i d’expressió, seguretat jurídica en els negocis o respecte als valors democràtics en general. Sembla que hi han dues vares de medir.

Torno a dir: no donaré mai suport a un cop militar. Peró no puc acceptar lliçons de democràcia d’aquesta “esquerra populista llatinoamericana” que clamen per la reinstauració del president Zelaya perquè pugui establir un govern populista no-democràtic. No sempre les urnes validen la democràcia. Aquesta s’ha d’exercir cada dia.

 —————————————————————————————————————————–

(versión en castellano)
Dicen que Honduras dió el significado a “república bananera” ya hace unos años. Si eso es así, vuelve ha coger plena actualidad. Nos encontramos frente a lo que diríamos una situación de “república bananera”.

La comunidad internacional se dió prisa en dar apoyo al presidente destituito por un golpe militar. Tenía que ser así. Peró hace falta explicar también, que era, o todavía es, un presidente que no quiso acatar las diferentes sentencias de los tribunales e instituciones de su país con respecto a la legalidad de una consulta que él quería hacer para perpetuarse en el poder.

¿Podemos apelar al respeto democrático para defender a alguien que no quiere respetar las reglas democráticas? la situación de Honduras me ha recordado, en cierta manera, lo que pasó en Argelia hace unos años con la victoria de los islamistas del FIS.

Soy un demócrata convencido. Y no puedo estar de acuerdo con un golpe militar. Pero me cuesta mucho ver, como por la defensa de los valores democráticos, tengamos que dar apoyo a una persona que se quería saltar estos principios.

Sólo hay que ver el apoyo que está recibiendo al presidente Zelaya: Castro, a Chávez, Correa, Ortega … AUTÉNTICOS DEMÓCRATAS!!! Latinoamérica disfruta de uno de los periodos más largos de gobiernos democráticos. Hoy en día, sólo Cuba no tiene un gobierno democráticamente elegido. Pero nos encontramos con gobiernos legitimados por las urnas que han realizado modificaciones de su sistema legal e institucional para dejar de ser democráticos. Los sistemas populistas de Venezuela, Ecuador o Bolivia no SON DEMOCRÁTICOS.

Algunos de los actuales presidentes claman contra un golpe de estado cuando ellos han realizado o han dado apoyo a golpes anteriormente. Y la Organización de Estados Americanos (OEA) se ha dado prisa en criticar la situación hondureña, pero no ha hecho nada los últimos años para analizar si la situación de Venezuela o Ecuador entre otros vulnera su carta fundacional. Si se respetan las libertades individuales o colectivas, si hay libertad de prensa y de expresión, seguridad jurídica en los negocios o con respecto a los valores democráticos en general. Parece que hay dos varas de medir.

Vuelvo a decir: no daré nunca apoyo a un golpe militar. Peró no puedo aceptar lecciones de democracia de esta “izquierda populista latinoamericana” que claman por la reinstauración del presidente Zelaya para que pueda establecer un gobierno populista no democrático. No siempre las urnas validan la democracia. Ésta se tiene que ejercer cada día.

La muy ambiciosa presidencia sueca de la UE

Artículo extraido de euronews.net

Suecia toma las riendas de la Unión Europea, una presidencia llena de incertidumbres que piensa hacer de la crisis financiera y del cambio climático sus prioridades.

Fredik Reinfeldt

Su principal baza, el pragmatismo de su primer ministro. El conservador, Fredik Reinfeldt, defiende una Europa más competitiva que salga reforzada de esta crisis, para ello, propugna políticas de empleo osadas asociadas a medidas de protección social, algo en lo que destaca este país nórdico.

La ampliación puede ser crucial para impulsar ese dinamismo económico. Suecia apoya, firmemente, la candidatura de Turquía. El ministro sueco de exteriores, Carl Bildt, antiguo enviado de la ONU en los Balcanes, se muestra, sin embargo, menos entusiasta con la integración de los países de esta zona.

Su mayor reto a escala internacional: conseguir un acuerdo global de recorte de emisiones de CO2 que releve al protocolo de Kioto.

“Creo que la presidencia sueca es demasiado ambiciosa, especialmente en lo que respecta al cambio climático. El primer ministro tiene grandes expectativas puestas en la Conferencia Internacional sobre el cambio climático de Copenhague, en diciembre, pero creo que China y Estados Unidos tienen otras prioridades, creo que seguirán concentrándose en la crisis económica”, comenta el analista Richard Erixon.

Estocolmo tiene sus propias ambiciones, como acelerar el ingreso de Islandia en la UE pero, antes, deberá lidiar con la herencia institucional dejada por la presidencia checa. Este otoño tendrá que organizar la entrada en vigor del Tratado de Lisboa si, finalmente, es aprobado en el referéndum que debe celebrar Irlanda.

Alemania despeja el camino al tratado de Lisboa

Us adjunto un enllaç a l’article que publica avui La Vanguardia en referència a un pas més fet per aprovar el tractat de Lisboa del qual us parlava en el meu post anterior.

Aquí teniu l’enllaç.

El Tractat de Lisboa en poques paraules

Aquests dies hem sentit parlar i molt d’aquest tractat. Voldria donar-vos tres pinzellades de què és i com ens afecta.

El 13 de desembre de 2007 els dirigents de la UE van signar el Tractat de Lisboa, culminant així unes negociacions sobre assumptes institucionals que havien durat diversos anys.

El Tractat de Lisboa modifica els Tractats de la UE i la CE ara en vigor, però no els substitueix. El nou text proporcionarà a la Unió el marc jurídic i els instruments necessaris per fer front als reptes del futur i donar resposta a les exigències dels ciutadans.

Una Europa més democràtica i transparent: el Parlament Europeu i els Parlaments nacionals tindran major protagonisme, hi haurà més oportunitats per a que els ciutadans facin sentir la seva veu i serà més fàcil saber com es reparteixen les tasques a nivell europeu i nacional.

1. Major protagonisme del Parlament Europeu: el Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans de la Unió, estrenarà noves competències sobre la legislació, el pressupost i els acords internacionals de la UE. L’impuls donat al procediment de co-decisió col·locarà al Parlament Europeu en peu d’igualtat amb el Consell, que representa els Estats membres, per la major part de la legislació de la UE.
2. Major participació dels Parlaments nacionals: els parlaments nacionals podran participar més en les activitats de la UE, principalment a través d’un nou mecanisme per controlar que la Unió actuï exclusivament quan la intervenció a nivell de la UE resulti més eficaç (subsidiarietat). Aquesta novetat, unida a la major protagonisme del Parlament Europeu, per augmentar la democràcia i la legitimitat de les actuacions de la Unió.
3. A l’escolta dels ciutadans: gràcies a la “iniciativa ciutadana”, un grup d’ almenys un milió de ciutadans de un nombre significatiu d’Estats membres podrà demanar a la Comissió que faci propostes de legislació.
4. Repartiment de tasques: la relació entre els Estats membres i la Unió Europea quedarà més perfilada gràcies a una classificació precisa de les competències de cadascú.
5. Retirada de la Unió: el Tractat de Lisboa preveu explícitament per primera vegada la possibilitat que un Estat membre es retiri de la Unió.

 

Una Europa més eficaç, amb mètodes de treball i votació simplificats, institucions modernes i adaptades a la Unió dels Vint-i-set i més capacitat per actuar en els àmbits prioritaris per a la UE d’avui.

1. Eficàcia en la presa de decisions: l’aprovació per majoria qualificada en el Consell s’ampliarà a altres polítiques, per tal d’agilitzar les decisions i incrementar la seva eficàcia. A partir de 2014 la majoria qualificada obeirà al principi de doble majoria (majoria dels Estats membres i de la població), que reflecteix la doble legitimitat de la Unió. La doble majoria s’assolirà quan els vots favorables representin, com a mínim, el 55% dels Estats membres i el 65% de la població.
2. Un marc institucional més estable i racionalitzat: el Tractat de Lisboa crea el càrrec de president del Consell Europeu elegit per dos anys i mig, vincula directament l’elecció del President de la Comissió als resultats de les eleccions europees, preveu noves disposicions relatives a la futura composició del Parlament Europeu i a la reducció de la Comissió i introdueix normes més clares sobre les cooperacions reforçades i els aspectes financers.
3. Millorar la vida dels europeus: el Tractat de Lisboa millora la capacitat de la UE per abordar qüestions que avui dia són prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans. És el cas de l’actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la seguretat, ja sigui per lluitar contra el terrorisme o combatre la delinqüència. El mateix passa, en certa mesura, amb altres camps com a política energètica, salut pública, protecció civil, canvi climàtic, serveis d’interès general, investigació, política espacial, cohesió territorial, política comercial, ajuda humanitària, esport, turisme i cooperació administrativa.

 

Una Europa de drets i valors, llibertat, solidaritat i seguretat, que potenciï els valors de la Unió, concedeixi rang de Dret primari a la Carta dels Drets Fonamentals, estableixi nous mecanismes de solidaritat i garanteixi una millor protecció als seus ciutadans.

1. Valors democràtics: El Tractat de Lisboa especifica i consolida els valors i objectius sobre els quals es basa la Unió. Aquests valors constitueixen un punt de referència per als ciutadans europeus i representen el que Europa pot oferir als seus socis de tot el món.
2. Drets dels ciutadans i Carta dels Drets Fonamentals: el Tractat de Lisboa conserva els drets ja existents i introdueix altres nous. En particular, garanteix les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels Drets Fonamentals, les disposicions passen a ser jurídicament vinculants. La Carta conté drets civils, polítics, econòmics i socials.
3. Llibertat dels ciutadans europeus: el Tractat de Lisboa conserva i consolida les “quatre llibertats” i la llibertat política, econòmica i social dels ciutadans europeus.
4. Solidaritat entre els Estats membres: el Tractat de Lisboa estableix que la Unió i els Estats membres actuaran conjuntament amb esperit de solidaritat si un Estat membre és objecte d’un atac terrorista o víctima d’una catàstrofe natural o d’origen humà. També es fa èmfasi en la solidaritat en el sector de l’energia.
5. Major seguretat per a tothom: la Unió tindrà més capacitat d’actuació en el camp de la justícia, la llibertat i la seguretat, la qual cosa redundarà en benefici de la lluita contra la delinqüència i el terrorisme. Les noves disposicions sobre protecció civil, ajuda humanitària i salut pública també pretenen impulsar la capacitat de la UE per enfrontar-se a les amenaces contra la seguretat dels ciutadans europeus.

 

Fer d’Europa un actor en l’escena global combinant els instruments amb què compta la política exterior europea a l’hora d’elaborar i aprovar noves polítiques. Gràcies al Tractat de Lisboa, Europa estarà en condicions d’expressar-se amb més claredat davant dels seus socis internacionals. Es posaran en joc totes les capacitats econòmiques, humanitàries, polítiques i diplomàtiques d’Europa per fomentar els seus interessos i valors en tot el món, respectant els interessos particulars dels Estats membres en el marc de les relacions exteriors.

1. L’Alt Representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat – que també serà vicepresident de la Comissió- donarà major pes, coherència i visibilitat a l’actuació exterior de la UE.
2. El nou Servei Europeu d’Acció Exterior assistirà al Alt Representant en l’acompliment de les seves funcions.
3. La personalitat jurídica única de la Unió fortificarà el seu poder de negociació, convertint-la en un actor més eficaç a escala internacional i un soci més visible per a altres països i organitzacions internacionals.
4. El desenvolupament de la Política Europea de Seguretat i Defensa es farà conservant un sistema especial de presa de decisions. No obstant això, també prepararà el terreny per a la cooperació reforçada d’un grup més reduït d’Estats membres.

Gràcies de tot cor

Les millors frases de l’acte de cloenda de campanya

Sedó al míting final. Foto de Carles Sala i Roca

En aquest enllaç al meu twitter (no us cal ser membres) podreu trobar les millor frases que s’han dit aquesta nit a L’Hospitalet per part de Xavier Trias, Jordi Pujol, Josep A. Duran i Lleida, Artur Mas i el meu cap de llista, Ramon Tremosa:

http://twitter.com/SalvadorSedo

Penso que hem fet una bona campanya, que només es podria veure deslluida amb una baixa participació o amb una baixa mobilització dels que voteu habitualment Convergència i Unió. Sé que això no passarà, i per això us animo a votar aquest diumenge la única opció que interessa a Catalunya: CiU.

Visca Europa i Visca Catalunya!

Míting final CiU. Foto de l'Àlex Mañé